Martí Martín Santamaría, 1.979 – 2.017 Massa jove per anar-te.

 

Divertit, simpàtic, amable, ocurrent, xalest,  sarcàstic, marxós, irònic, enginyós, original, un des millors companys que se pot tenir a un grup ciclista.

4f53a5f2-76f0-4ecc-8c9f-4207b8948baa - copia - copia

 

La mort és més dura encara
quan també ens roba l’adéu.
El comiat sap més greu
quan no s’ha fet cara a cara
Tanmateix només tenc ara
aquesta oportunitat:
Aparentar un comiat
que et cerca a totes passades
amb paraules adreçades
a la gent que t’ha estimat.

A noltros mos commociona
la mort d’aquest lluitador,
però la meva tristor
encara és per la persona
Recordaré cada estona
que vaig passar al teu costat,
la teva sinceritat,
bonhomia i transparència,
el profit de l’existència
que amb goig sempre has practicat.

He pensat qualque vegada
que feia tard a colcar
sols perquè vaig començar
amb la trentena encarada.
Però l’idea era errada
i ara ja ho tenc per segur,
perquè la vida em va dur
un dels seus millors presents:
encara vaig a esser a temps
de colcar devora tu.

Només te volia dir
amb aquest petit glosat
que seràs ben recordat
benvolgut amic Martí.

Gràcias a l’autora d’aquesta glossa Maribel Servera “Servereta” per permetre el seu us.

 

A %d blogueros les gusta esto: